19.11.06

Les dretes hispàniques es toquen

Juan-José López Burniol
Publicat a El Periodico" (19-11-2006)

Una frase feta castellana d'ús freqüent diu que els extrems es toquen. Tan col.loquial resulta aquesta expressió, que Pedro Muñoz Seca va jugar amb ella per titular una de les seves astracanades com Los extremeños se tocan.
A mi m'ha vingut més d'un cop al cap, en els últims dies, amb motiu del comportament d'una formació conservadora local, després de quedar-se fora del Govern malgrat la seva victòria a les urnes, per l'atzar --tan legítim com previsible-- d'un pacte postelectoral.
En efecte, des del moment en què tres dels restants partits van anunciar la seva intenció de reeditar un Govern de coalició legalment irreprotxable, s'han succeït les desqualificacions i qüestionaments per part dels despitats representants de la formació guanyadora. Així, s'ha arribat a dir per boca d'un dels seus més expeditius i abruptes adalils, que el gran candidat derrotat actuarà com "l'altre president de la Generalitat", ja que ell és qui atresora "el lideratge moral de Catalunya".
Doncs bé, aquest groller intent de deslegitimació recorda poderosament tota la campanya desencadenada des de fa un parell d'anys per un altre partit conservador que ens és pròxim, al perdre també de forma imprevista les eleccions. En aquest cas, la campanya de deslegitimació es va concretar en una frase tan equívoca com vil --"Govern per accident"--, amb què es fa referència a l'efecte pertorbador d'uns atemptats sobre l'impuls i autoria dels quals se sobreposen interrogants de forma perversa i constant.
No té res d'estrany que dos partits de la dreta hispànica comparteixin maneres de fer semblants --és a dir, "es toquin"--, ja que, encara que els seus estils siguin diversos --més circumspecte un i més carpetovetònic l'altre--, comparteixen un objectiu idèntic, cada un dins del seu propi àmbit: la preservació del control polític, social i econòmic sobre un espai geogràfic determinat, en mans d'un nucli pretesament originari, definit identitàriament. D'aquí ve que tots dos partits patrimonialitzin els símbols nacionals de les seves pròpies comunitats, al servei de la seva voluntat de dominació. Sembla com si el poder fos seu per dret natural.

No hay comentarios: