Una nació, no són només els seus símbols ni la seva llengua ni la seva cultura, ni les seves institucions polítiques, sinó també i molt especialment la qualitat de vida dels seus ciutadans i ciutadanes, la seva cohesió social i les seves infraestructures, perquè al capdavall, i deixem-nos de punyetes, un país són les persones que hi viuen. O hi malviuen!
I dic tot això perquè els nostres polítics, els d'aquí i els d'allà que també són els nostres, haurien de prendre mesures davant el caos monumental que dia rera dia pateixen els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya que es veuen en la gran desgràcia d'haver d'agafar els trens de Rodalies, perquè tinguin el servei que com a ciutadans d'un país suposadament modern i socialment avançat es mereixen.
El caos de Rodalies és humanament insuportable i políticament intolerable i si tot aquest desori és fruit de les obres de l'AVE, el que penso és que s'haurien de saber fer les mateixes obres (d'interès estratègic fonamental pel desenvolupament del país, d'acord) però potser enviant a casa seva els incompetents responsables tècnics del projecte i als de RENFE i depurar responsabilitats en l'àmbit polític si cal.
La insensibilitat (o la manca de resposta, que vé a ser el mateix) és un luxe que els responsables polítics i els directius de RENFE no es poden permetre i ningú, ni amb l'excusa del fantàstic AVE que algun dia tots i totes podrem fruir, no pot fer-se l'orni quan cada dia milers de persones pateixen retards injustificats en les hores de sortida o d'arribada, són abandonats sense explicacions a la seva sort per part de la companyia o són amuntegats en vagons com a bèsties.
I parlant de l'AVE, penso que l'abandó que pateix Rodalies (encara que es demostri les moltes inversions que de ben segur s'hi estan fent) per primar el projecte estrella del Tren d'Alta Velocitat és, més enllà de la macroeconomia i de les grans consideracions que es puguin fer en l'àmbit dels projectes d'infraestructures estratègiques, una aposta política i ideològica molt clara que des de l'esquerra caldria reflexionar.
El dilema és clar: un tren de luxe per uns quants o bé uns trens de Rodalies que funcionin com en qualsevol país europeu avançat i no com a Albània o l'Uzbekistan per posar dos exemples, que aporti un servei de qualitat als milers i milers de viatges que l'utilitzen cada dia, que sigui puntual i que descongestioni les vies d'accés a Barcelona i la resta de ciutats metropolitanes?.
En política tot no pot ser, i els polítics han de prioritzar i triar!
No sé que en penseu, però el cost d'oportunitat d'una política o d'una altra no és una qüestió purament tecnocràtica. Ans el contrari és pura política!.
I és que els trens també poden ser d'esquerres o de dretes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario