5.11.06

En la pell de José Montilla

JUAN-JOSÉ López Burniol
Publicat a El Peródico (5-11-2006)

No m'agradaria estar en la pell de José Montilla. Impulsat a la candidatura socialista en circumstàncies atzaroses, no ha pogut impedir que el PSC hagi pagat, gairebé exclusivament a costa seva, l'import dels plats que s'han trencat durant els últims anys. I en aquest moment, quan la seva concepció de la política i la seva sensibilitat personal l'inclinen a promoure un Govern de coalició que sigui una versió millorada del tripartit, es veu sotmès a fortes pressions perquè cooperi amb la salvació del país mitjançant la resignada acceptació de la sociovergència. Aquestes pressions són variades. Vegem.
Les més llunyanes, però no les més lleugeres, vénen de la Moncloa i del carrer de Ferraz, en forma de permuta o tracte entre amics presentat com a avantatjós per a les dues parts: el PSC entraria al Govern català sota la presidència d'Artur Mas, i --a canvi-- CiU donaria suport al Govern del PSOE a Madrid i s'implicaria, potser, en la governació de l'Estat, oferint com a garantia en qualitat de ministre Josep Antoni Duran Lleida.
Entre les pressions més subtils hi ha la de bona part de l'empresariat català, habitualment ambigu i silent fins a l'extrem, però que no dubtarà a desplegar per a aquesta ocasió el millor del seu discret encant, fins a ser capaç de convèncer Montilla que l'estabilitat bé val una missa laica oficiada per Mas, amb David Madí com a diaca. I no s'ha d'oblidar, finalment, altres pressions més insidioses, de les quals algunes evocaran el fred que fa a la intempèrie, i altres preferiran invocara sublims raons de construcció nacional.
Però intueixo que José Montilla no sucumbirà i intentarà negociar un pacte de coalició (comprensiu dels objectius i de les formes d'actuació del Govern) que garanteixi la governabilitat del país. I el veig molt capaç, si això no és possible, de deixar el camp lliure a un Govern de CiU i Esquerra Republicana, que constituiria una ocasió òptima per calibrar quina és la consistència i viabilitat del projecte nacionalista. Perquè, al cap i a la fi, Montilla és conscient que, si el PSC es decideix a passar per l'adreçador de la sociovergència, als socialistes que participin en aquest Govern els esperarà més tard o més d'hora el destí que la història reserva als que fan de comparsa.

No hay comentarios: