29.10.06

Memòria Història: No ens quedem a mitges!

Quan aquest any 2006 commemorem el 70è Aniversari del cop d'Estat feixista que va originar l'esclat de la Guerra Civil i deixà aquest país sotmès a una dictadura criminal durant 40 anys, pensem que el projecte de Llei de la Memòria Històrica que ha presentat el Govern al Congrés dels Diputats per a la seva tramitació, és manifestament insuficient per al compliment del seu propòsit.
La guerra d'extermini que va practicar Franco entre 1936 i 1939 i també després, amb la repressió sistemàtica dels vençuts, amb milers d'assassinats, torturats, exiliats i empresonats, són circumstàncies històriques molt tràgiques per al nostre país que mereixen una resposta més ferma i valenta per part del govern socialista.
En aquest sentit, fem nostre el text elaborat per la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH) i et demanem que t'hi adhereixis enviant un email a:

memoria36@hotmail.com

per tal de demanar al Govern del President Rodriguez Zapatero, que modifiqui el projecte de Llei presentat al Congrés per tal que es pugui fer veritablement justicia amb totes aquells homes i dones que van ser assassinades, perseguides, empresonades o forçades a l'exili pel règim criminal del general Franco.


PETICÍÓN DE REPARACIÓN AL GOBIERNO ESPAÑOL

Como ciudadan@ que cree y defiende los valores democráticos, solicito del Gobierno del Estado español la articulación de una ley que repare (y no equipare) a los hombres y mujeres que defendieron la democracia republicana contra la sublevación del general Franco. Una ley que:

1º-.Anule los sumarios franquistas, que llevaron a ser fusilados y encarcelados a decenas de miles de defensores de la democracia que fueron juzgados por tribunales ilegales.
2º.-.Asuma las obligaciones en Derechos Humanos para la búsqueda de desaparecidos y no delegue la garantía de los derechos humanos en colectivos de voluntarios.
3º-.Que lleve a cabo un gran acto de reconocimiento publico de los hombres y las mujeres que construyeron y defendieron nuestra primera democracia.
4º-.Promueva la creación de una oficina de atención al ciudadano a la que puedan acudir todas las personas represaliadas por el franquismo, o sus familias, que buscan información o que requieren alguna gestión de las diferentes instituciones.
5º-.Regule como delito en el Código Penal la apología del franquismo y que ese delito incluya la existencia de placas, calles y monumentos relacionados con aquellos hombres y mujeres que destruyeron la democracia y construyeron una terrible dictadura a partir de una terrible guerra.
6º-.Instale en el Valle de los Caídos una exposición permanente que cuente quién, cómo, cuándo y por qué fue construido.
7º-.Constituya una Comisión de la Verdad que reúna toda la información de archivos y testigos para que la sociedad pueda conocer lo ocurrido durante la guerra civil y la dictadura, sin límites ni cortapisas.
8º-.Diseñe programas de estudios donde la historia de la II República, la guerra civil y la dictadura sean tema central y no como ahora que ocupan unas pocas páginas al final del texto y casi nunca se enseñan en las aulas.
9º-Trate por igual a todas las víctimas del franquismo y no indemnice solamente a las asesinadas con posterioridad al 1 de enero de 1968 (¿o es que no tiene el mismo derecho alguien asesinado por la dictadura franquista el 31 de diciembre de 1967 o de 1957?).
10º-. Asuma definitivamente el deber de memoria que tiene el Estado y que establezca un día para las víctimas de la represión franquista, igual que se conmemora el 27 de enero en el Congreso de los Diputados el día de las víctimas del holocausto.
11º-. Cuide, preserve y señalice los lugares en los que ocurrieron hechos significativos de la represión franquista.
12º-.Cree un gran archivo de la memoria oral en el que sean registradas entrevistas con todas aquellas víctimas del franquismo que lo soliciten.
13º-.Que se digitalicen todos los archivos relacionados con la guerra civil y la represión de la dictadura (tanto los españoles como los extranjeros) y que sean accesibles a través de Internet para todos los ciudadanos.
14º-. Que las empresas privadas que utilizaron la mano de obra de los presos políticos lleven a cabo una reparación moral y económica. Y que el Estado los repare por las numerosas obras públicas que fueron obligados a acometer.
15º-.Que en todos los edificios públicos (escuelas, ministerios, universidades, ayuntamientos, diputaciones, etc…) se instale una placa con los nombres de los hombres y mujeres que fueron apartados de sus funciones por sus ideas políticas.

Què ha passat a Suècia?

Aquest interessant article publicat pel professor Vicenç Navarro a Nou Cicle m'ha portat a fer-me dues reflexions que van més enllà de la victòria de la coalició de partits de dreta.
La primera és que l'obra de la socialdemocràcia al llarg dels seus 65 anys al capdavant del govern de Suècia, ha impregnat de manera irreversible la política sueca, de tal manera que ni la dreta gosa ja qüestionar-se amb fal·làcies neoliberals l'arquitectura fiscal i de benestar que ha construït la socialdemocràcia.
La segona, és l'extraordinari toc d'atenció que els electors han donat als socialdemòcrates, que en especialment durant els dotze anys de govern del primer ministre Göran Person, ha anat desdibuixant tant el seu missatge com la seva cultura i ètica polítiques, allunyant el Partit Socialdemòcrata del seu electorat tradicional.
Els socialdemòcrates suecs hauran de fer una seriosa reflexió sobre les causes de la seva derrota i trobar una nova via que els retorni el lideratge polític que el SAP va mantenir durant 65 anys de la història de Suècia.
En aquest moment de desconcert, potser els socialdemòcrats suecs farien bé de buscar la resposta en el llegat polític d'Olof Palme, personalitat injustament oblidada per l'actual direcció política del Partit Socialdemòcrata, i a abandonar receptes ideològiques de contorns desdibuixats i asèptics, per retrobar-se de nou amb els seus orígens i la seva tradició política, i molt especialment amb aquella radicalitat optimista i aquell inconformisme militant d'Olof Palme, que el portaren a afirmar que “mai no s’ha d’abandonar la utopia, doncs la confrontació entre les idees i la realitat, a més de ser el gran dilema del socialisme democràtic, n’és també la seva fascinant força motriu”.