Gandhi, ETA i els predicadors de l'odi

Escric aquestes notes tot just quan acabo de sentir la declaració del President del Govern després del salvatge atemptat d'ETA d'aquest matí a Madrid.

La represa de la barbàrie terrorista, trencant l'alto el foc permanent declarat per la banda i que va obrir expectatives de diàleg per posar fi a la violència terrorista és una noticia nefasta per qualsevol persona de bé i per a tots els demòcrates.

L'acció d'ETA, i les cíniques declaracions d'Otegi d'aquesta tarda, reclamant la continuitat del diàleg i sense condemnar l'atemptat, quan hi ha 2 persones a hores d'ara encara desaparegudes com a conseqüencia de l'atemptat, són el contrapunt repugnant a la ferma declaració del President Zapatero suspenent tota iniciativa de diàleg amb els terroristes i afirmant que no es compleixen les condicions de la resolució aprovada pel Parlament l'any 2005 que passa perque els terroristes i els que els representen mostrin una voluntat inequívoca d'abandonar la violència.

És doncs un dia trist per als que volem la pau i dissortadament, un dia feliç pels terroristes.

Però, i això és el pitjor de tot, avui deu ser també un dia esperançador per als predicadors de l'odi i el partit que els representa.

I sí, m'estic referint al PP i a tota aquesta màfia mediàtica incendiària i antidemocràtica que han atiat el foc irresponsablement contra les iniciatives de pau, fent tot el possible per boicotejar-lo i fer-lo saltar pels aires durant aquest mesos. I sí, m'éstic referint a tots aquells polítics despreciables que han estat la "deslleial oposició" i han negat el pa i la sal al Govern en una iniciativa de buscar la pau, no sols legítima, sinó moralment inexcusable, i que ara, després de l'atemptat, i fent un exercici hipòcrita d'amnèsia política obliden que ells quan governaven també van intentar buscar la pau i van fracassar però sempre van tenir el suport lleial de l'oposició de llavors, el PSOE.

Avui, més d'un predicador de l'odi deu estar feliç i més d'un spin doctor del carrer Gènova es deu d'estar fregant les mans davant els possibles rèdits electorals que els pugui aportar l'atemptat d'avui, i més encara si es confirma la mort dels 2 desapareguts. Esperaven i volien violència per tenir esperances de guanyar les eleccions. Doncs bé, ja la tenen!.

I potser fins i tot, tindran 2 morts de regal per poder brandar-los com actiu electoral i utilitzar-los fins el vòmit com argument contra el govern a través de les ones.

Deia Gandhi: "no hi ha camí per a la pau, la pau és el camí".

Aquest home bo, que va fer de la no-violència la seva raó de viure, va ser assassinat per fonamentalistes que veien en la pau de Gandhi una amenaça per fer prevaldre la doctrina de l'odi en contra de la força de la raó.

Si Gandhi visques avui al nostre país, segur que hauria donat suport a la iniciativa de pau a Euskadi i que per això, seria també un objectiu a abatre pels terroristes i els seus acòlits i pels ràdiopredicadors de l'odi i el partit que irresponsablemente, antidemocràticament i immoralment els hi dóna suport.