Publicat a l'Avui (10-12-2006)
L'admirat Ferran Sáez Mateu ha escrit articles molt encertats en què qüestiona la validesa de l'oposició dreta-esquerra. Seguint la seva estela, m'agradaria plantejar un debat similar pel que fa a l'eix catalanisme-espanyolisme. José Montilla ha proclamat la fi d'aquest eix. Segons Montilla, som en una Catalunya postnacional: ara no es tracta del debat identitari que si Catalunya, que si Espanya, sinó que tenim un nou Estatut que cal desenvolupar tocant de peus a terra.
Aquest plantejament ha estat rebutjat frontalment des del catalanisme. Així, s'ha argumentat que Montilla actua, de fet, com a submarí de ZP, i que les seves idees són una simple màscara de l'espanyolisme. Amb aquesta rèplica, CiU i ERC fan ús del vell recurs de Pujol d'agitar l'espantall del PSOE rere el PSC.
Ara bé: ¿segueix sent vàlid? ¿Podem analitzar la realitat catalana del 2006 en els mateixos termes que el 1986? CiU com ERC continuen fent-ho. El discurs del catalanisme està ancorat en els anys 80. Aquesta setmana hem viscut dos episodis que ho demostren. El primer han estat les protestes de CiU per l'assistència de Montilla als actes de celebració de la Constitució: un cas paradigmàtic de l'ambigüitat i el doble llenguatge. Vejam: ¿no està orgullós Mas de l'Estatut del 2006? I, aquest Estatut, ¿no està encaixat en la Constitució? La reacció de CiU només s'entén des del catalanisme de la reivindicació i la visceralitat.
Un segon episodi ha estat el patètic ball de banderes a les conselleries d'ERC. Ara poso la bandera espanyola, ara la trec, i al final m'abaixo els pantalons. ¿És que Puigcercós no cobra el seu sou de conseller d'acord amb lleis d'Espanya? Prou d'hipocresia, sisplau. Si Puigcercós és independentista de debò, que ens ensenyi on és el seu full de ruta cap a la independència. Jo no l'he vist enlloc. I, si no el té, que calli i cobri, com tothom.
Ni CiU ni ERC han estat capaços de reformular el catalanisme, i utilitzen argumentaris caducats. CiU no pot seguir amb el victimisme, ni amb l'ambigüitat, ni amb promeses d'un horitzó nacional obert, perquè va acceptar l'Estatut del 2006. I ERC està deslegitimada per apropiar-se de l'independentisme, després de tres anys de governar i guardar la roba. Uns i altres utilitzen el catalanisme només a estones, per agitar el sentimentalisme (cada cop més desinflat, per cert) de l'electorat.
Caldria anar més enllà del catalanisme fòssil. L'Estatut del 2006 fixa el que serà Catalunya en els propers 25 anys: per primer cop, hi ha un text aprovat en plena normalitat democràtica. Això hauria de ser prou transcendental per capgirar tots els plantejaments. Però no es belluga res. ERC s'ha inventat un "catalanisme social" que sona més a excusa per estar al govern que a idea. I el discurs del pujolisme porta tanta inèrcia que CiU és incapaç de superar-lo.
O sigui que, per mi, Montilla té raó. Som a la Catalunya postnacional. Si no és que algú és capaç de reformular l'ideari del catalanisme i demostrar-me el contrari.
Aquest plantejament ha estat rebutjat frontalment des del catalanisme. Així, s'ha argumentat que Montilla actua, de fet, com a submarí de ZP, i que les seves idees són una simple màscara de l'espanyolisme. Amb aquesta rèplica, CiU i ERC fan ús del vell recurs de Pujol d'agitar l'espantall del PSOE rere el PSC.
Ara bé: ¿segueix sent vàlid? ¿Podem analitzar la realitat catalana del 2006 en els mateixos termes que el 1986? CiU com ERC continuen fent-ho. El discurs del catalanisme està ancorat en els anys 80. Aquesta setmana hem viscut dos episodis que ho demostren. El primer han estat les protestes de CiU per l'assistència de Montilla als actes de celebració de la Constitució: un cas paradigmàtic de l'ambigüitat i el doble llenguatge. Vejam: ¿no està orgullós Mas de l'Estatut del 2006? I, aquest Estatut, ¿no està encaixat en la Constitució? La reacció de CiU només s'entén des del catalanisme de la reivindicació i la visceralitat.
Un segon episodi ha estat el patètic ball de banderes a les conselleries d'ERC. Ara poso la bandera espanyola, ara la trec, i al final m'abaixo els pantalons. ¿És que Puigcercós no cobra el seu sou de conseller d'acord amb lleis d'Espanya? Prou d'hipocresia, sisplau. Si Puigcercós és independentista de debò, que ens ensenyi on és el seu full de ruta cap a la independència. Jo no l'he vist enlloc. I, si no el té, que calli i cobri, com tothom.
Ni CiU ni ERC han estat capaços de reformular el catalanisme, i utilitzen argumentaris caducats. CiU no pot seguir amb el victimisme, ni amb l'ambigüitat, ni amb promeses d'un horitzó nacional obert, perquè va acceptar l'Estatut del 2006. I ERC està deslegitimada per apropiar-se de l'independentisme, després de tres anys de governar i guardar la roba. Uns i altres utilitzen el catalanisme només a estones, per agitar el sentimentalisme (cada cop més desinflat, per cert) de l'electorat.
Caldria anar més enllà del catalanisme fòssil. L'Estatut del 2006 fixa el que serà Catalunya en els propers 25 anys: per primer cop, hi ha un text aprovat en plena normalitat democràtica. Això hauria de ser prou transcendental per capgirar tots els plantejaments. Però no es belluga res. ERC s'ha inventat un "catalanisme social" que sona més a excusa per estar al govern que a idea. I el discurs del pujolisme porta tanta inèrcia que CiU és incapaç de superar-lo.
O sigui que, per mi, Montilla té raó. Som a la Catalunya postnacional. Si no és que algú és capaç de reformular l'ideari del catalanisme i demostrar-me el contrari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario