Sota la classificació genèrica de cinema de terror s'hi inclouen tot un seguit de subgèneres i sotmès a normes ben precises que rarament són intercanviables entre subgèneres. De tota manera, si volguessim definir el cinema de terror de manera ràpida i entenedora podriem dir que és un gènere cinematogràfic que es caracteritza per la seva voluntat de provocar en l'espectador sensacions de por, disgust, paüra, repugnància o horror.
El cinema de terror beu de les fonts de la literatura, de les supersticions i llegendes tradicionals així com de les pors i els malsons nascuts del més profund de la psicologia humana ja sigui des d'un enfocament psicoanalític o junguià.
Els seus arguments desenvolupen freqüentment la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural, destacant de manera recurrent tot un conjunt de temàtiques que en constitueixen els pilars sobre els quals s'ha desenvolupat el gènere:
Nosferatu (F.W. Murnau, 1922)
“M” (Fritz Lang, 1931)
La Semilla del Diablo (Roman Polanski, 1968)
El Gabinete del Doctor Caligari (Robert Wienne, 1920)
El Corazón del Angel (Alan Parker, 1987)
Freaks (Tod Browning, 1931)
La Profecia (Richard Donner, 1979)
Alien (Ridley Scott, 1979)
The Haunting (Robert Wise, 1963)
I per a tots els rendits amants de Nosferatu, del genial F.W. Murnau, aquí teniu el video íntegre d'aquesta pel·lícula insuperable.
El cinema de terror beu de les fonts de la literatura, de les supersticions i llegendes tradicionals així com de les pors i els malsons nascuts del més profund de la psicologia humana ja sigui des d'un enfocament psicoanalític o junguià.
Els seus arguments desenvolupen freqüentment la sobtada intrusió en un àmbit de normalitat d'alguna força, esdeveniment o personatge de naturalesa maligna, sovint d'origen criminal o sobrenatural, destacant de manera recurrent tot un conjunt de temàtiques que en constitueixen els pilars sobre els quals s'ha desenvolupat el gènere:
- Les eternes preguntes sobre el més enllà i el desconegut.
- La por a la tirania cruel.
- Allò que és monstruós en sí mateix.
- La pèrdua d'identitat i la por a la bogeria.
Feta aquesta breu introducció, per centrar una mica el tema i evitar sorpreses o dubtes a l'hipotètic lector, voldria reflectir en aquest post les que per a mi són les 25 millors pel·licules de terror de tots els temps. Segur que se'n trobaran a faltar algunes, o sorprendrà veure'n d'altres però aquesta és una sel·lecció exclusivament personal i com a tal no va més enllà dels gustos i les apreciacions del que escriu:
Nosferatu (F.W. Murnau, 1922)
“M” (Fritz Lang, 1931)
La Semilla del Diablo (Roman Polanski, 1968)
El Gabinete del Doctor Caligari (Robert Wienne, 1920)
El Corazón del Angel (Alan Parker, 1987)
Freaks (Tod Browning, 1931)
La Profecia (Richard Donner, 1979)
Alien (Ridley Scott, 1979)
The Haunting (Robert Wise, 1963)
Al Final de la Escalera (Peter Medak, 1979)
Poltergeist (Tobe Hopper, 1982)
El Enigma de Otro Mundo (Christian Nyby, 1951)
Poltergeist (Tobe Hopper, 1982)
El Enigma de Otro Mundo (Christian Nyby, 1951)
La Invasión de los Ultracuerpos (Don Siegel, 1956)
Los Otros (Alejandro Amenabar, 2001)
Psicosis (Alfred Hitchckok, 1960)
Frankenstein (James Whale, 1931)
The Innocents (Jack Clayton, 1960)
The Ring (Hideo Nakata, 1998)
La Cosa (John Carpetner, 1982)
El Doctor Mabuse (Fritz Lang, 1922)
¿Que fue de Baby Jane? (Robert Aldrich, 1962)
Los Pájaros (Alfred Hitchckok, 1963)
El Cebo (Ladislao Vajda, 1958)
Dracula (Tod Browning, 1931)
Psicosis (Alfred Hitchckok, 1960)
Frankenstein (James Whale, 1931)
The Innocents (Jack Clayton, 1960)
The Ring (Hideo Nakata, 1998)
La Cosa (John Carpetner, 1982)
El Doctor Mabuse (Fritz Lang, 1922)
¿Que fue de Baby Jane? (Robert Aldrich, 1962)
Los Pájaros (Alfred Hitchckok, 1963)
El Cebo (Ladislao Vajda, 1958)
Dracula (Tod Browning, 1931)
Yo Anduve con un Zombie (Jacques Tourneur, 1943)
La Noche de los Muertos Vivientes (George Romero, 1968)
La Noche de los Muertos Vivientes (George Romero, 1968)
I per a tots els rendits amants de Nosferatu, del genial F.W. Murnau, aquí teniu el video íntegre d'aquesta pel·lícula insuperable.
2 comentarios:
El Cebo! gran película!
Yo suscribiría todas esas y añadiría (a mí es de las que me dan mucho miedo) El Replandor,de Kubrick. Abrazos!
Gracias Javi como siempre por tus comentarios. Efectivamente, El Cebo es una muy buena pelicula.
Con respecto a El Resplandor, tienes razón, es muy buena, lo que pasa es que a mi no me entró, sabes. Quizás porque cuando la ví estaba doblada de forma penosa (creo recordar que hubo huelga de doblaje por aquellas fechas) y me costó un poco, vaya.
Por cierto, no me digas quye te va el rollo de las pelis de terror y de ciencia ficción?.
Yo soy un rendido fan de estos dos géneros.
Abrazos!
Publicar un comentario