Amb alguns bons amics que treballen en diversos llocs de responsabilitat en l'àmbit de les Administracions Locals comentavem fa pocs dies la difícil situació financera per la que estan passant molts Ajuntaments.
És un vell debat que ve de molt lluny.
Les Administracions Locals arrosseguen un dèficit històric que vé des dels primers Ajuntaments democràtics quan van assumir de facte la prestació de competències que no els hi corrsponien per tal de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i vertebrar els municipis.
És el que s'ha vingut a conèixer com a serveis “impropis” (polítiques socials d'atenció directa, salut públicam protecció del medi ambient, ensenyament, seguretat ciutadana...) i que diversos estudis situen aproximadament en el 30% dels pressupostos municipals.
L'expansió d'aquesta despesa s'explica per la indefinició que la Constitució o la normativa bàsica de règim local van precissar el marc competencial d'aquestes Administracions i aquesta realitat, ha vingut a fer-se més patent amb el desenvolupament de les lleis sectorials de les CC.AA, que van aprovar lleis de descentralització de serveis públics als Ajuntaments sense anar acompanyades d'un finançament suficient o fins i tot sense finançament.
Les successives reformes del finançament local no han suposat una solució sinó que s'han quedat a mitges, agreujant la situació al temps que les demandes de serveis als Ajuntaments no paraven de creixer a mesura que creixia la qualitat de vida i les exigències de la Ciutadania.
I ara, que amb la crisi de la construcció, una de les principals fonts d'ingressos de les Administracions Locals (les llicències d'obres i l'ICIO) han experimentat una caiguda dràstica, la situació financera de les arques municipals ha entrat en caiguda lliure.
Durant els últims 30 anys, els successius governs centrals, han estat desenvolupant l'Estat Autonòmic amb el traspàs de competències i les continues reformes del sistema de finançament autonòmic i encara el procés no està ni molt menys tancat.
Així, hem engreixat les Comunitats Autònomes en detriment de l'Administració de l'Estat i hem construït un dels sistemes polítics més descentralitzats d'Europa, però en tot aquest procés, les grans oblidades han estat les Administracions Locals.
Si volem enfortir la nostra democràcia, la igualtat entre els ciutadans i la cohesió del model autonòmic, ens tocaria tancar el model i canviar-ne la filosofia de fons, des de l'actual, que és, al capdavall un model de negociació a 17 bandes, cap un sistema federal, amb tot el que això suposa (perquè molts parlen de federalisme sense saber el que vol dir), i revisar el model de finnaçament estatal, autonòmic i local en el seu conjunt, sense més pedaços ni negociacions bilaterals (Estat-CC.AA, una per una...).
Pero s'hauria de fer més. Cal que ens plantegem ja, sense més dilacions, una segona “Devolution”, i ara toca la que va des de les Autonomies als Ajuntaments.
Tenim unes CC.AA amb uns enormes pressupostos i amb molts competències, però la instància més propera al ciutadà pel que a prestació eficient dels serveis suposa, com són els Ajuntaments, segueixen prestant serveis que competencialment no els pertoca i sense el finançament necessari per fer-ho.
Cal doncs entomar aquesta disfunció de manera urgent i procedir a reformar el marc legal vigent per transferir competències i recursos des de les Comunitats Autònomes als Ajuntaments per tal d'injectar oxígen a les hisendes locals i evitar que entrin en fallida e´lls i les prestacions de serveis que assumeixen per altres Administracions.
Penso que la decissió del Govern Zapatero d'abordar la negociació sobre el finançament autonòmic i local de manera coordinada simultània amb l'objectiu d'assolir un finançament més just, suficient i adeqüat per garantir els serveis que realment presten les Entitats Locals, és una decissió encertada.
Aquesta dinàmica parteix d'un plantejament, o si voleu d'una filosofia federalista, però perquè el desenvolupament d'aquesta estratègia sigui com ha de ser, cal evitar caure en l'error en que s'ha caigut en la Devolution autonòmica, ja sigui fent grupets d'agraviats o coalicions d'Autonomies per forçar el model al seu gust, transferint ara aquets escenari als Ajuntaments.
La solució i l'acord ha de ser global i per a tothom, i pel que fa als Ajuntaments cal un nou Estatut dels Governs Locals on es reconeixi el marc competencials dels Ajuntaments i es garanteixin els principis bàsics d'igualtat, equitat, suficiencia financera i autonomia local.
El procés de descentralitzacio política a Espanya ha consolidat l'Estat de les Autonomies pero el procés està incomplert perquè manca la descentralització des de les Autonomies als Ajuntaments.
És ben curiós que la voracitat financera de les CC.AA fa avui que els Ajuntaments depenguin bàsicament de l'Estat per a garantir la seva suficència financera (a través de les transferències corrents que arriben de la PTE), que suposen prop del 75% del capítol quart dels seus pressupostos i que sigui l'Estat qui assumeix el major compromís amb les finances locals, enfront el discretíssim paper que hi juguen les CC.AA.
Cal corregir immediatament aquesta anomalia i encarar des de la valentia política el repte d'impulsar la Segona Devolution, ara des de les Autonomies als Ajuntaments, perquè és arribada l'hora, de que les Comunitats Autònomes s'aprimin una mica i es descentralitzin de veritat, perquè a la centralització de l'Estat l'ha succeït una centralització autonòmica, que funcionen d'una manera no sempre tan eficient com ens haviem pensat i que després de trenta anys encara no donen el model per tancat.
Ara bé, dit això: ¿Com dotar els Ajuntaments de majors recursos en temps de crisi?. ¿Amb l'increment dels impostos municipals? ¿Estalviant despesa i per tant deixant de prestar serveis?
En primer lloc, crec que caldria portar a terme dues actuacions immediates: la primera, augmentant la PTE per a les Entitats Locals i segona, aconseguint un compromís ferm de l'Estat de millorar el finançament local de la mateixa manera que s'ha inclòs en la proposta de pressupostos generals per al 2009 per a les Comunitats Autònomes.
I paral·lelament amb tot això, tancat un nou sistema de finançament local que corregeixi la inadequada participació en els tributs de l'Estat, augmentar significativament la participació incondicionada en els ingressos de les CC.AA, revisant els tributs propis, millorant la gestió i la recaptació per tal de no incrementar la pressió fiscal, creant un fons de compensació real i efectiu per als municipis petits i agilitzar els mecanismes de compensació de deute que altres administracions tenen amb els Ajuntaments.
És per tot això que considero imprescindible encarar de manera decidida aquesta Segona Devolution que reforci els Ajuntaments i rebaixi el centralisme autonòmic respecte eks Municipis i el “ja t'ho faràs” per part de l'Estat central.
És un vell debat que ve de molt lluny.
Les Administracions Locals arrosseguen un dèficit històric que vé des dels primers Ajuntaments democràtics quan van assumir de facte la prestació de competències que no els hi corrsponien per tal de millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans i vertebrar els municipis.
És el que s'ha vingut a conèixer com a serveis “impropis” (polítiques socials d'atenció directa, salut públicam protecció del medi ambient, ensenyament, seguretat ciutadana...) i que diversos estudis situen aproximadament en el 30% dels pressupostos municipals.
L'expansió d'aquesta despesa s'explica per la indefinició que la Constitució o la normativa bàsica de règim local van precissar el marc competencial d'aquestes Administracions i aquesta realitat, ha vingut a fer-se més patent amb el desenvolupament de les lleis sectorials de les CC.AA, que van aprovar lleis de descentralització de serveis públics als Ajuntaments sense anar acompanyades d'un finançament suficient o fins i tot sense finançament.
Les successives reformes del finançament local no han suposat una solució sinó que s'han quedat a mitges, agreujant la situació al temps que les demandes de serveis als Ajuntaments no paraven de creixer a mesura que creixia la qualitat de vida i les exigències de la Ciutadania.
I ara, que amb la crisi de la construcció, una de les principals fonts d'ingressos de les Administracions Locals (les llicències d'obres i l'ICIO) han experimentat una caiguda dràstica, la situació financera de les arques municipals ha entrat en caiguda lliure.
Durant els últims 30 anys, els successius governs centrals, han estat desenvolupant l'Estat Autonòmic amb el traspàs de competències i les continues reformes del sistema de finançament autonòmic i encara el procés no està ni molt menys tancat.
Així, hem engreixat les Comunitats Autònomes en detriment de l'Administració de l'Estat i hem construït un dels sistemes polítics més descentralitzats d'Europa, però en tot aquest procés, les grans oblidades han estat les Administracions Locals.
Si volem enfortir la nostra democràcia, la igualtat entre els ciutadans i la cohesió del model autonòmic, ens tocaria tancar el model i canviar-ne la filosofia de fons, des de l'actual, que és, al capdavall un model de negociació a 17 bandes, cap un sistema federal, amb tot el que això suposa (perquè molts parlen de federalisme sense saber el que vol dir), i revisar el model de finnaçament estatal, autonòmic i local en el seu conjunt, sense més pedaços ni negociacions bilaterals (Estat-CC.AA, una per una...).
Pero s'hauria de fer més. Cal que ens plantegem ja, sense més dilacions, una segona “Devolution”, i ara toca la que va des de les Autonomies als Ajuntaments.
Tenim unes CC.AA amb uns enormes pressupostos i amb molts competències, però la instància més propera al ciutadà pel que a prestació eficient dels serveis suposa, com són els Ajuntaments, segueixen prestant serveis que competencialment no els pertoca i sense el finançament necessari per fer-ho.
Cal doncs entomar aquesta disfunció de manera urgent i procedir a reformar el marc legal vigent per transferir competències i recursos des de les Comunitats Autònomes als Ajuntaments per tal d'injectar oxígen a les hisendes locals i evitar que entrin en fallida e´lls i les prestacions de serveis que assumeixen per altres Administracions.
Penso que la decissió del Govern Zapatero d'abordar la negociació sobre el finançament autonòmic i local de manera coordinada simultània amb l'objectiu d'assolir un finançament més just, suficient i adeqüat per garantir els serveis que realment presten les Entitats Locals, és una decissió encertada.
Aquesta dinàmica parteix d'un plantejament, o si voleu d'una filosofia federalista, però perquè el desenvolupament d'aquesta estratègia sigui com ha de ser, cal evitar caure en l'error en que s'ha caigut en la Devolution autonòmica, ja sigui fent grupets d'agraviats o coalicions d'Autonomies per forçar el model al seu gust, transferint ara aquets escenari als Ajuntaments.
La solució i l'acord ha de ser global i per a tothom, i pel que fa als Ajuntaments cal un nou Estatut dels Governs Locals on es reconeixi el marc competencials dels Ajuntaments i es garanteixin els principis bàsics d'igualtat, equitat, suficiencia financera i autonomia local.
El procés de descentralitzacio política a Espanya ha consolidat l'Estat de les Autonomies pero el procés està incomplert perquè manca la descentralització des de les Autonomies als Ajuntaments.
És ben curiós que la voracitat financera de les CC.AA fa avui que els Ajuntaments depenguin bàsicament de l'Estat per a garantir la seva suficència financera (a través de les transferències corrents que arriben de la PTE), que suposen prop del 75% del capítol quart dels seus pressupostos i que sigui l'Estat qui assumeix el major compromís amb les finances locals, enfront el discretíssim paper que hi juguen les CC.AA.
Cal corregir immediatament aquesta anomalia i encarar des de la valentia política el repte d'impulsar la Segona Devolution, ara des de les Autonomies als Ajuntaments, perquè és arribada l'hora, de que les Comunitats Autònomes s'aprimin una mica i es descentralitzin de veritat, perquè a la centralització de l'Estat l'ha succeït una centralització autonòmica, que funcionen d'una manera no sempre tan eficient com ens haviem pensat i que després de trenta anys encara no donen el model per tancat.
Ara bé, dit això: ¿Com dotar els Ajuntaments de majors recursos en temps de crisi?. ¿Amb l'increment dels impostos municipals? ¿Estalviant despesa i per tant deixant de prestar serveis?
En primer lloc, crec que caldria portar a terme dues actuacions immediates: la primera, augmentant la PTE per a les Entitats Locals i segona, aconseguint un compromís ferm de l'Estat de millorar el finançament local de la mateixa manera que s'ha inclòs en la proposta de pressupostos generals per al 2009 per a les Comunitats Autònomes.
I paral·lelament amb tot això, tancat un nou sistema de finançament local que corregeixi la inadequada participació en els tributs de l'Estat, augmentar significativament la participació incondicionada en els ingressos de les CC.AA, revisant els tributs propis, millorant la gestió i la recaptació per tal de no incrementar la pressió fiscal, creant un fons de compensació real i efectiu per als municipis petits i agilitzar els mecanismes de compensació de deute que altres administracions tenen amb els Ajuntaments.
És per tot això que considero imprescindible encarar de manera decidida aquesta Segona Devolution que reforci els Ajuntaments i rebaixi el centralisme autonòmic respecte eks Municipis i el “ja t'ho faràs” per part de l'Estat central.
No hay comentarios:
Publicar un comentario