Publicat a "El Periódico" (10-5-2007)"Amant de la velocitat i dels cotxes potents, durant els anys de la seva joventut va ser el terror de la carretera".
Contra el que podria semblar, aquesta definició de l'expresident José María Aznar no procedeix de cap dels seus acèrrims adversaris, sinó que forma part d'una hagiografia escrita per dos partidaris seus, els periodistes Isabel Durán i José Díaz Herrera (Aznar: la vida desconocida de un presidente. Editorial Planeta), poc abans de les eleccions de l'any 2000. Tots dos coneixien de prop l'entorn del polític que la setmana passada es va despatxar a gust contra les campanyes de Trànsit del control de la velocitat i l'alcohol. I així ho demostren al voluminós llibre.
A la pàgina 107 expliquen, per exemple, com "als conductors del Partit Popular, Estanislao Cumplido de la Cruz i Juan Vilches, no els agradava deixar-li els cotxes perquè els destrossava" o que a l'etapa en la qual era diputat per Àvila, "els seus companys de partit tremolaven cada vegada que els demanava que anessin a recollir-lo a Madrid". Pel que sembla, tenia el costum d'exigir-los que el deixessin conduir. "Jo vaig a buscar-lo encantat però no li deixo el cotxe, que després resulta que les multes m'arriben a mi", acostumaven a respondre els militants al secretari tècnic d'Aliança Popular (AP) d'Àvila, Sebastián González, braç dret d'Ángel Acebes. González reconeix que sovint era incapaç de trobar un voluntari de Noves Generacions que estigués disposat a anar- lo a buscar.
"En aquella època --segueixen els autors--, no hi havia viatge en què no el parés la Guàrdia Civil per excés de velocitat. Aznar, la majoria de les ocasions, no es molestava a discutir amb el responsable de la patrulla de trànsit. Per contra, molt digne, els deia: 'Compleixi amb el seu deure, agent'. Després el partit pagava les sancions".
Però no sempre anava així. A vegades les sancions requeien en tercers que no hi tenien res a veure, tal com demostra una conversa telefònica entre el cap provincial de Trànsit a Àvila, Lorenzo Martín Ortega, ja desaparegut, i el director del concessionari Volkswagen de la capital castellana, Rufino Yuste. El primer truca a aquest últim i li diu el següent:"--Rufino, vine a veure'm i porta'm el carnet de conduir.--¿El carnet? ¿Per què el vols tu, el meu carnet?--Perquè te'l prendré avui mateix i estaràs tres mesos sense conduir.--I ¿això?, ¿per què?, ¿què he fet de dolent?--¿Que què has fet? ¿T'has tornat boig o què? Tinc més de 30 multes de Burgos, Lleó, Palència i Valladolid. ¿Què fas tu circulant en sentit contrari, saltant-te els semàfors, aparcant en prohibit i en doble fila i sobrepassant tots els límits de velocitat?Rufino hi cau llavors.--¿Les multes no deuen ser d'un Passat gris metal.litzat, oi?--Sí, un Volkswagen Passat, efectivament.--Llavors enviï-les a Aliança Popular. Perquè el cotxe està encara a nom meu, però el vaig vendre a José María Aznar per a la campanya autonòmica i no l'he arribat a conduir".
Els autors recorden al llibre que en aquella campanya el Passat d'Aznar va recórrer 45.000 quilòmetres i ja estava per al desballestament quan va finalitzar.Després de la lectura d'alguns passatges, queda la sensació que l'explicació donada per alguns polítics a les declaracions d'Aznar era inexacta. Potser l'alcohol consumit en el tast de vins de Valladolid no li va entelar la intel.ligència sinó que, com diu el refrany, el va portar a revelar el que de veritat pensa i mai s'havia atrevit a dir en públic.
El llibre dóna més pistes sobre això. També desvela que Aznar, segons la seva dona, Ana Botella, era un desastre a la cuina i assegura que "si no s'ha mort de gana és perquè de jove era aficionat a les hamburgueseries, les pizzeries, la coca-cola light i a tota mena de menjar escombraries". Ara ja sabem per què després del tast de vins va criticar les campanyes de Sanitat contra el menjar ràpid.
No hay comentarios:
Publicar un comentario