El Manuscrit Trobat a Saragossa

M'acabo de comprar una raresa bibliogràfica: el "Manuscrit trobat a Saragossa", de Jan Potocki, en l'edició dels Quarderns Crema, que ha publicat el llibre en la seva edició del 1810.

Pels amants de la literatura fantàstica i en especial pels devots de la novel·la gòtica, el Manuscrit és una obra imprescindible i bastant introbable. Una obra mestra del gènere.

L'havia llegit fa molts anys, en l'edició de Valdemar, i vaig deixar-lo a un amic i va passar allò que passa...que ja no el vaig tornar a veure a la meva bilioteca...

El Manuscrit, és una novel·la estranya, exòtica i laberíntica, construïda segons la tècnica del relat emmarcat, amb històries dins d'històries que es ramifiquen i entremesclen (talment un "jardín de senderos que se bifurcan" parafrasejant el conte de Borges), al mode del Decameró o Les mil i una nits, que Potocki va començar l'any 1797 i en la que hi va treballar fins poc abans del seu suïcidi.

La primera part del llibre, publicada l'any 1804, és un relat fantàstic, pròdig en prodigis (encara que quasi tots ells acaben rebent una explicació racional).

El protagonista, Alfons van Worden, és un oficial de la Guàrdia Valona que travessa Sierra Morena en direcció a Madrid. En el camí, topa amb tot tipus de personatges extraordinaris: gitanos, princeses mores, lladres, endimoniats, cabalistes i fins i tot amb Ahasverus, el Jueu Errant.

Tots ells van teixint entorn de van Worden una complexa xarxa d'enganys, que posen a prova el seu tremp i trellat. Finalment, van Worden descobreix que tots els qui l'envolten estan al servei d'un misteriós personatge, el xeic dels Gomélez, que ha decidit sotmetre'l a una complexa prova iniciàtica.

La segona part de l'obra, Avadoro (una història espanyola), va veure la llum l'any 1813.

Els elements fantàstics s'atenuen en favor d'intrigues cortesanes i amoroses.

Durant el segle XIX, la novel·la va caure en l'oblit, fins a tal punt que alguns dels seus escassos lectors, com Gérard de Nerval i Washington Irving, van cedir a la temptació de plagiar algunes de les seues històries i presentar-les com pròpies.

Quan el text torna a publicar-se en 1958, gràcies a als esforços de Roger Caillois, deixa bocabadats els aficionats a la literatura fantàstica, que la reconeixen com una obra mestra del gènere.L'any 1963 el director polonès Wojciech J. Has porta a la pantalla la primera part del Manuscrit, amb banda sonora de Krzysztof Penderecki. La pel·lícula, qualificada per Luis Buñuel com a excel·lent, es va convertir ben aviat en un film de culte. Entre els altres fans del Manuscrit, s'hi troben també Martin Scorsese i Francis Ford Coppola.