Del pacte PSOE+ C's i de la incompetència manifesta de PODEMOS ( o del "apaga y vámonos")

El PSOE i C's han pactat i el pacte, per tota persona d'esquerres és una autèntica burla.

No perdré ni un segon parlant de Ciutadans. Aquesta formació política és de dretes (postmoderna i post-PP) i no acostumo a perdre el temps fent càbales sobre els seus interessos de l'IBEX-35 perquè ja sabem de que van i no enganyen a ningú.

Però sí que voldria fer 1 reflexió sobre el PSOE i sobre PODEMOS.

Comencem pel PSOE.

Com és possible que el PSOE hagi caigut tan baix com per articular un programa de govern (obedient i disciplinat amb el capital) que manté (sigui el que digui la direcció socialista i els seus palmeros)  l'essència de la contrareforma antisocial del Govern del PP en els últims 4 anys i fent un abjecte exercici d'engany a la Ciutadania dient-los que això és l'hòstia i que el "papanatas" del Pedro Sánchez, si arriba al govern en virtut d'aquest pacte espuri portarà a terme un programa polític progressista(???) "de puta mare" quan sap que, en realitat, l'acord amb Ciutadans és "un brindis al sol" que més enllà de la lletra del pacte no podrà ser dut a terme perquè el que no pot ser per l'aritmètica parlamentària és impossible més enllà de la pura i abjecta propaganda.

Ai... Chacón..., Ai Iceta... o sou tontos (és més que possible) o ho feu veure (seria estrany, coneixent-vos com us conec) i si fos així us hauríeu de dedicar a fer de "trileros" de baixa estofa a la Rambla o a vendre "crecepelo" en una cantonada.

El Pacte de Govern d'Esquerres no ha estat possible.

En primer lloc perquè el PSOE ni pot ni vol, però també perquè la pueril estratègia negociadora de PODEMOS del narcisista i egocèntric Pablo Iglesias, no estava per la labor i aquest petit Napoleó només pensa (des del principi dels temps) en treure profit d'unes eleccions avançades per menjar-se al PSOE.

I és que si algú té algun dubte sobre la voluntat negociadora de PODEMOS, només cal fer 1 repàs a la seva estratègia de les línies vermelles i de les seves imposicions de demanda de "sillons" abans de parlar de "programa, programa i programa".

En poques paraules, que això és una merda i personalment només salvo de la foguera a la Unitat Popular de Garzón (1 tipus potent i que em mereix tot el meu respecte) i a Compromís.

Tornem al Pacte  PSOE+ C's.

En política econòmica, un desastre. Es renuncia a la reforma de l'abolició de la contrareforma de l'inhumà quadrienni de govern del PP (que per mi és un principi bàsic i irrenunciable) i el PSOE va i s'hi adapta dòcilment sense reaccionar, com a partit d'esquerres davant una estratègia que ha fracassat rotundament i que ha provocat els majors i insofribles índex de desigualtat social que es recordin. Es fan concessions a la galeria com quan parlen de la Renda Mínima de Ciutadania i es sotmeten servilment al Diktat de la Unió Europea en matèria de renegociació dels límits del dèficit i del pagament del deute.

De la reforma fiscal, ni en parlem. El PSOE fa seu el sistema regressiu que ha establert el PP durant aquests últims 4 anys, prometent un impost per a les grans fortunes, amb la mateixa credibilitat que garantir a tot ciutadà un latifundi al planeta Jupiter i tarifa de Rodalies per als viatges interestel·lars.

En el tema de la reforma territorial de l'Estat, el PSOE accepta la supressió de les Diputacions (punt en el que hi estic plenament d'acord), sabent que l'aritmètica parlamentària fa inviable la "reforma constitucional exprés" proposada per l'oportunista Rivera (que no té cap mena d'ideologia més enllà de la satisfacció del seu superego personal per arribar al poder), mentre que els barons i la casta (crosta) sociata comença a manifestar-se en contra de la supressió de les Diputacions Provincials per evitar quedar-se sense els seus privilegis i els seus sous milionaris justificat pel dret consuetudinari que tenen els elefants quan es retiren al seu privilegiat i exclusiu retiro per morir en l'opulència cobrant sous de collons per no fotre una merda i vivint del "cuentu" en un tranquil "dolce far niente" fins que els hi arribi la daurada i privilegiada jubilació.

I mentrestant.... la gent segueix sotmesa  a la mateixa misèria i les mateixes injustícies que durant el govern del PP. Però això, no importa, perquè SOM  danys col·laterals que no els importem una merda.

Però, per ser justos,  no ens oblidem de PODEMOS.

Com he dit abans la seva estratègia negociadora, des dels seus inicis, ha estat pueril, catastròfica, infantil i idiota i tampoc els ha importat 1 merda les necessitats de la gent i només han pensat en el seu objectiu polític de propiciar unes noves eleccions a veure si es mengen al PSOE i prou. Tant de temps empollant a la Facu de Polítiques, només els ha servit per adoptar el maquiavelisme de la "Casta" i han suspès amb un "zero patatero" l'assignatura  de negociació política.... i del sentit comú també.

D'aquesta crema, com ja he avançat abans, només salvo a Unitat Popular i a les confluències; aquestes, en major o menor grau.

Avui s'ha obert el procés de votació entre la militància del PSOE sobre el si o el no al pacte entre els sociatas i Ciutadans. 
Jo no hi podré votar perquè ja fa bastants anyets que vaig engegar als Sociatas a la merda perquè vaig considerar que havien deixat de ser socialistes, però si demà pogués votar, el meu vot seria el d'un NO rotund a aquest acord presentat pel Pedro Sánchez de la maneta de la nova dreta, caigui qui caigui i encara que el partit (que va ser el meu) exploti pels 4 costats i que el Secretari General es precipiti a les profunditats de l'Avern.

I pel que fa a PODEMOS, força política amb la que a data d'avui (torneu-m'ho a preguntar demà) em trobo relativament més a prop malgrat la distància còsmica que em separa d'ells pel paper d'estrassa que han fet en la negociació d'un pacte de Govern, diré que ja els hi val i que el que no es pot fer és posar per davant la ideologia (cuinada en 1 laboratori de la Uni) a les necessitats i el patiment de la gent del dia a dia.

Joder!!!... quin panorama més patètic. Tot plegat fa pena per no dir fàstic.
Pareu el putu carrusel que m'hi estic marejant i passo de tot i he decidit que em faig maquis i "me tiro al monte".