E Pur Si Muove!: El dia en què milers de catalans van descobrir que Déu no existeix i que els Reis són els Pares

Catalans!
Déu no existeix i els Reis són els Pares!

Aquesta és la sensació que em va venir al cap el dia 25 de juliol, quan em vaig assabentar de la notícia com tothom i em vaig quedar estupefacte com tothom.

Aquell divendres, l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, igualment conegut com "El Moisès de Catalunya" o "El Nostre Estimat Líder" confessava públicament a tota la Nació que era un puto xoriço i un lladre.

La notícia, que a partir d'aquell divendres de Glòria s'ha anat creixent i creixent com un Tsunami, no em va provocar com a molts compatriotes meus de bona fe un enfonsament moral i psicològic, perquè com ja he dit més d'una vegada en aquest Blog , jo em trobo en terra de ningú i com a català (la qual cosa per a mi no representa res més que un fet purament biològic i res més), considero que les essències (les patriòtiques, igual que el perfum), estan per donar-se un toc i prou i mai per dutxar-se amb elles ja que tot i que les essències encara que siguin del perfum més car, si t'hi dutxes , acabes fotent una catipén insuportable que fa que ningú pugui estar al teu costat.

Bé, al que anem.

No faré una crònica del que està succeint políticament a Catalunya amb el Afer Pujol perquè això només acaba de començar i només puc dir que només espero que la xarxa mafiosa muntada durant tants anys a Catalunya i la moralina barata que amb pretensions d'ètica cívica i moral calvinista ens han anat inculcant durant tants anys d'oprobi permanent (i per descomptat amb la complaença i el silenci còmplice de l'esquerra política), acabi essent destruïda fins als seus fonaments i puguem construir alguna cosa nova i diferent, que ens permeti respirar i viure com Ciutadans Lliures i no com uns putos zombies.

I és que la cosa té tela.

Durant 34 anys, aquest país, de la ma d'uns salvapàtries sense escrúpols (sí dic 34 anys i no 23 perquè incloc en el paquet al Tripartit pel seu silenci còmplice) ha estat víctima d'un robatori en massa organitzat l'oligarquia (política, econòmica i mediàtica) que l'ha acabat convertint en una mena de sucursal de la Màfia Siciliana, on la Omertà, el poder de la Famiglia i la marginació i la condemna social de la dissidència i de la contestació al pensament únic, van dissenyar un sistema tan perfecte de control social i polític per part de la "Nostra Màfia", que de ben segur que faria morir d'enveja al mateix Don Vito Corleone.

En poques paraules, de la "Cosa Nostra" a la "Casa Nostra".

I ningú no ho sabia fins que ara ha explotat?.

I UNS COLLONS!!!

Diversos mitjans de comunicació, entre els quals hi destaca "El Triangle" (uns tipus valents que van atrevir-se a posar en evidència els negocis bruts i la xarxa corrupta de la Màfia amb Barretina quan aquí ningú tenia collons de dir-ho) i "El Mundo", un rotatiu pel qual no sento cap mena de simpatia, ans el contrari, però que s'ha de dir que tenia raó en les seves denuncies.

N'eren molts els damnificats però el poder de "Don Giorgio" anava molt més enllà del fet de estar o no estar al poder (repeteixo el Tripartit, amb excepció de la cabrejada del Maragall al Parlament, n'és corresponsable pel seu silenci còmplice) i aquí no es movia ni una mosca davant el risc de ser condemnat a l'ostracisme social o pitjor encara, de ser acusat de traïdor a la Pàtria. De botifler en llenguatge popular, vaja.

L'Afer no ha fet més que començar i no en tingueu cap dubte se'n durà a Convergència per davant. De fet, Convergència, des de l'esclat de l'escàndol ja és un cadàver polític i els vans intents de la nova direcció (pobre Rull!!!) de refundar el partit, només poden aspirar a convertir-lo en una patètica caricatura d'un mort vivent de Sèrie B.

I de passada, encara que el tema de la consulta del 9-N estigui encara en el centre mateix del debat polític, el Tsunami Pujol (i tot el que vindrà...) l'ha matat de mort mortal.

Em sap greu de debò que milers i milers de persones que van confiar en el procés sobiranista de bona fe,hagin estat les víctimes del joc repugnant i maquiavèl·lic de la Màfia Catalana i que els argumentaris en favor de la Independència, avui no siguin res més que lletra morta i una cruel broma de pèssim gust.

"Espanya ens roba!!!"... Potser sí, però en Pujol, el gran patriota, el pare de Catalunya també i "a mansalva. mentre que l'establishment català ha tingut un sienci còmplice.

"Catalunya serà millor amb la independència"... Potser sí, però tenint en compte que hem demostrat ser un poble crèdul, covard i un tant mesell, llavors no existirà cap mena de contrapès al poder de la Màfia i Catalunya es convertirà en una mena de Sin City en versió "Botifarra amb mongetes, Pa amb tomàquet, Crema Catalana i Aromes de Montserrat" i amb un soundtrack de tenora en mans d'una oligarquia de desaprensius amb "Licencia para Robar".

I quina explicació haurà de donar el govern d'Artur Mas als catalans que van apostar pel procés sobiranista, tenint en compte que va ser l'hereu polític del Pujol i del que tindrem noticies divertides ben aviat en relació amb les seves implicacions directes en l'afer així com d'alguns rellevants Consellers del seu Executiu?.

No és estrany que l'Oriol Junqueras, líder d'Esquerra Republicana, un tipus intel·ligent i que personalment em cau bé encara que no combregui amb els seus postulats polítics, ha donat respecte a l'enèsim suggeriment del President Mas per entrar al Govern de la Generalitat. En poques paraules li ha dit que na-nai i si us hi fixeu, des de que el Pujol va dir al país allò de "Catalans!. Sóc un lladre!", ni se'l veu. No en té un pel de tonto el Junqueras i és clar, no acceptarà ser el primer oficial del Titànic quan al Capità li arriba ja l'aigua al coll.

I el més irònic de tot, és que el procés no l'ha matat la pèrfida Espanya amb ocultes i malvades operacions conspiratives contra Catalunya, sinó que l'ha matat el Pare i Salvador de la Pàtria i Suprem Guru de la Tribu: el presumpte (???) delinqüent Jordi Pujol.

Toca't els ous!!!

Ara parlo com a Ciutadà de peu: sé que per molta gent deu resultar insuportable adonar-se que és que durant els últims 30 anys s'ha construït una estructura (i una superestructura també, deixeu-me un moment ser marxista), per part d'una oligarquia amb l'única pretensió d'enriquir-se a costes nostres fins a les tranques i que a sobre ha tingut els pebrots de donar-nos lliçons de moral, d'ètica i de patriotisme i que s'embolicava amb la bandera mentre s'emportaven la pasta (la nostra pasta!!!) a paradisos fiscals.

Això és, per al que escriu, el fet més insuportable de tots i el que em treu absolutament de polleguera, fent sortir el pitjor i més primari de mi mateix.

Com a Ciutadà, no puc suportar que amb la impunitat que dóna el Poder amb majúscules, hi hagi uns fills de la gran puta que enganyin sistemàticament a la gent de bona fe i intentin fer-nos passar a tots plegats per uns absoluts imbècils i donant-nos, a sobre, lliçons de moral i d'ètica i un catecisme per aprendre a ser "bons catalans".

I això és l'essència de la Gran Mentida que l'oligarquia catalana ha construït durant els últims 34 anys!.

Ni més, ni menys!.

De tota manera, com sàviament diuen els xinesos, tota crisis és una oportunitat, i espero que aquest terratrèmol polític, mític i místic, ens ensenyi a tots plegats que Déu no existeix i que dissortadament els Reis són els pares i que tot això constitueixi una vacuna per ara i per sempre més contra els patriotes de cartró pedra i que ens faci prendre el destí en les mans de cadascú i passem de ser Zombies a convertir-nos en Ciutadans d'una puta vegada.

I com deia Kant, sempre Kant...

SAPERE AUDE!!!

PD: us adjunto uns vídeos que heu de veure sí o sí.
És l'entrevista que li va fer el Jordi Èvole al presumpte (???) delinqüent Jordi Pujol i alguns altres vídeos perquè flipeu i algunes altres cosetes que us fotran la pell de gallina. Per últim un enllaç a l'últim projecte en el que estava treballant la Fundació Jordi Pujol abans del Tsunami.

Vist amb perspectiva, glaça la sang i em porta a la disjuntiva de decidir si el Pujol és un cínic patològic o un individu absolutament amoral (carn de psiquiatra) o bé és el millor actor que ha tingut l'escena catalana al llarg de la seva història. Pel meu amor a les arts i a la cultura en general, preferiria quedar-me amb la segona opció, tot i que Don Giorgio Pujolone ha posat el llistó molt alt.