Mentre Espanya commemora el bicentenari de la sublevació de Madrid contra les tropes franceses, París ret homenatge al pintor que va plasmar més bé l'esqueixament de la guerra contra Napoleó.
Una àmplia exposició (al Petit Palais fins al 8 de juny) reuneix els gravats de Francisco de Goya, la tècnica que li permetia expressar amb més llibertat la seva visió de l'Espanya del moment.
A través de 280 obres, algunes d'elles inèdites, la mostra proposa un apassionant recorregut pel Goya més íntim, burlesc i monstruós, el que retrata com ningú la societat en què vivia i el que lluita amb els seus propis dimonis interiors.
La fragilitat del paper converteix l'exposició Goya, gravador en un esdeveniment extraordinari, ja que després d'exhibir-se durant tres mesos les proves han de tornar a la foscor dels arxius durant almenys tres anys. L'itinerari arrenca amb les influències de l'artista, de Rembrandt a Velázquez passant pels Tiepolo, pare i fill, determinants en la formació del jove Goya.
El pintor recorre a la tècnica del gravat en plena maduresa, després de sobreviure a la malaltia que el va deixar sord, per expressar-se sense els condicionants que el limitaven com a pintor de la cort."És un artista en plenes facultats, d'una constància increïble en la qualitat.
Cap sèrie és superior a una altra", resumeix Simon André-Deconchat, comissari de la mostra, que té com a nucli les cèlebres sèries: Los Caprichos (1797-1799), els Desastres de la Guerra (1810-1820), la Tauromaquia (1815-1816) i Los Disparates (1816-1823).
En la primera sèrie, Goya denuncia la decadència de l'aristocràcia i l'Espanya supersticiosa, obscurantista, miserable i cruel. Entre les 80 planxes n'hi ha tres que van ser descartades i de les quals es conserva una primera i única prova.
Una d'elles, La vieja y el Galante, tècnicament perfecta, va ser retirada per por de represàlies, ja que s'hi pot identificar la reina Maria Lluïsa amb el seu jove amant.
Per la mateixa raó es va eliminar la planxa titulada De la mentira y la Inconstancia, en què apareix un autoretrat del pintor amb una dona que durant molt de temps es va creure que era la duquessa d'Alba. La llegenda deia que la duquessa va abandonar Goya després de mantenir amb ell una tòrrida relació. La versàtil dama hi apareix amb cara bicèfala (representació de la mentida), ales de papallona (evocació de la inconsistència), i una serp (imatge de la perfídia).
Los Desastres de la Guerra i la sèrie sobre la tauromàquia enllaça amb els misteriosos Disparates, en què la visió fantàstica i irracional eclipsa la raó.
Al final de la seva vida, ja malalt, Goya utilitza la litografia per fer els seus famosos Toros de Bordeus.
L'exposició mostra sempre les primeres proves i reprodueix l'ambient del taller del gravador per familiaritzar el visitant amb aquesta tècnica. "Hem volgut mostrar fins a quin punt el gravat és un art major", argumenta André-Deconchat.
El comissari explica que la mostra també ha volgut deixar constància del lloc preeminent que va ocupar aquesta tècnica en Goya. "Es va convertir en la seva forma d'expressió més íntima i lliure, que es manifesta especialment en períodes de crisi, de malaltia, de tristesa i d'introspecció".El recorregut acaba amb un exercici de projecció de la influència de Goya en artistes francesos, com Delacroix, Manet i Redon.
Segons André-Deconchat, no hi ha dubte que "la seva manera d'explicar el desastre de la guerra amb humanitat, el seu costat fosc i la seva força desmesurada va seduir els artistes romàntics". Però el que el comissari considera més remarcable és l'actitud "moderna" del pintor. "L'aspecte de denúncia, d'artista compromès amb el seu temps, va marcar els artistes del corrent simbolista", conclou.
En definitiva, una exposició que ningú hauria de perdre's i on el visitant, més enllà de la propaganda patriotera del bicenterari del 2 de maig de 1808, podrà contemplar amb els ulls de Goya, com era l'Espanya obscurantista, supersticiosa, clerical, bruta i ignorant d'aquells temps i com necessitava aquest dissortat país entrar en la Il·lustració.
No hay comentarios:
Publicar un comentario