Un fantasma recorre Iberia: el fantasma del nacionalisme.
Per tots aquells que, com jo, ens la suen les banderes i
que pensem que les essències nacionals, com els perfums, són per tirar-se'n una
goteta als llocs més estratègics amb una intenció purament eròtica, veiem com
tant a Espanya com a Catalunya, els partidaris de dutxar-se amb una litrona de
Chanel han polaritzat el debat polític i amagat el debat real: el drama de la crisi, les cues de l'atur, la
imatge tercermundista de gent regirant els contenidors de brossa buscant
menjar, les famílies sense cap ingrés, els desnonaments, etc, etc... la crueltat
i la demència del capitalisme, en definitiva.
Veure l'apel·lació a la "defensa numantina de la unidad indisoluble de la patria"
per part dels nacionalistes espanyols recalcitrants ens fa el mateix fàstic que la de l'apel·lació a la "defensa de la unitat
indissoluble de la pàtria" per part dels nacionalistes catalans recalcitrants i el joc de banderes i les declaracions dels
polítics incitant la ciutadania a embolicar-se en una bandera i a defensar la "Ejjjjpaña Eterna" o la "Catalunyyyyya Eterna", que tanto monta, monta tanto, i seria per
nosaltres motiu de mofa si no estigués caient la que ens està caient a tots, portem
la rojigualda o la senyera com a forro dels collons, que tan se val.
Aquests genocides socials i econòmics treballen junts i en unió per
obrir la Caixa de Pandora i fer que aquesta ens esclati als morros a tots
plegats fent abstracció de la bandera amb que cobrim les nostres parts més íntimes.
El general "chusquero" que insta al "glorioso ejército español" a passejar els tancs per la Diagonal o el Conseller d'Interior que fa una crida als Mossos d'Esquadra a restar fidels al país en cas de merder i a convertir-se així en uns nous Almogàvers, són les dues cares de la mateixa moneda i es necessiten l'un a l'altre. Dormen i copulen junts.
El general "chusquero" que insta al "glorioso ejército español" a passejar els tancs per la Diagonal o el Conseller d'Interior que fa una crida als Mossos d'Esquadra a restar fidels al país en cas de merder i a convertir-se així en uns nous Almogàvers, són les dues cares de la mateixa moneda i es necessiten l'un a l'altre. Dormen i copulen junts.
Si fos un conspiranoic, pensaria que els independentistes
catalans i els nacionalistes espanyols es reuneixen en contuberni, amb
nocturnitat, premeditació i traïdoria, per posar en marxa aquesta rídícula i cruel
cortina de fum i que així la gent perdi
el temps parlant d'entel·lèquies i deixi de parlar de temes tan profans com la
supervivència davant aquest Cop d'Estat Mundial de les oligarquies financeres i dels poders
econòmics que estem patint, això sí, amb el vomitiu vist-i-plau de l'esquerra (?)
claudicant.
Si fos un conspiranoic ho pensaria, però potser la cosa
és més senzilla i al capdavall el que passa és que els uns i els altres
(genocides tots dos) coincideixen en defensar els seus interessos de classe i
han muntat aquest gran guinyol mediàtic per defensar els seus interessos de
classe i mantenir el ramat ocupat en xuminades mentre segueixen les retallades i
augmenten la desigualtat i les injustícies socials. Crec que Ockham tenia
raó i que la solució a l'enigma és la
seva navalla...el pur sentit comú, vaja.
En aquests moments tan surrealistes, no puc per menys que
rellegir un altre cop les "Històries del Senyor Keuner" de Bertold
Brecht i en vull citar uns paràgrafs que expressen el punt de vista que, sobre
aquest circ repugnant, sosté aquest pobre ésser humà que us escriu des de Terra
de Ningú:
"El senyor K. no considerava
necessari viure en un país determinat. Deia:
-Arreu puc morir-me de fam.
Però un dia en què passava per una ciutat ocupada per l'enemic del país on vivia, es va topar amb un oficial de l'enemic, que el va obligar a baixar de la vorera. Després de fer el que se li ordenava, el senyor K. es va adonar que estava furiós amb aquell home, i no només amb aquell home, sinó que l'estava molt més amb el país al qual pertanyia aquell home, fins al punt que desitjava que un terratrèmol l'esborrés de la superfície de la terra. "Per quina raó -es va preguntar el senyor K.- em vaig convertir per un instant en un nacionalista? Perquè em vaig topar amb un nacionalista. Per això cal extirpar l'estupidesa, ja que torna estúpids als que es creuen amb ella.".
-Arreu puc morir-me de fam.
Però un dia en què passava per una ciutat ocupada per l'enemic del país on vivia, es va topar amb un oficial de l'enemic, que el va obligar a baixar de la vorera. Després de fer el que se li ordenava, el senyor K. es va adonar que estava furiós amb aquell home, i no només amb aquell home, sinó que l'estava molt més amb el país al qual pertanyia aquell home, fins al punt que desitjava que un terratrèmol l'esborrés de la superfície de la terra. "Per quina raó -es va preguntar el senyor K.- em vaig convertir per un instant en un nacionalista? Perquè em vaig topar amb un nacionalista. Per això cal extirpar l'estupidesa, ja que torna estúpids als que es creuen amb ella.".
Amen!!!.
Nacionalistes espanyols i nacionalistes catalans: per què
no us deixeu d'enganys, us aneu tots a la merda i ens deixeu viure tranquils?.
SAPERE AUDE!!!
SAPERE AUDE!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario