Cal més exigència en la defensa de la laïcitat de l'Estat

Escric aquesta entrada a tall de reflexió sobre el video elaborat per Canarias-Semanal.com en el que es relata com l'Església espanyola manté el seu poder en el nostre país i se segueix finançant amb els diners de tots els contribuents, malgrat l'últim acord signat amb el Govern socialista.

I ho faig amb una sensació de desencís en tant que socialista, ja que no puc per menys que constatar la innegable feblesa del Govern davant la nova ofensiva de l'Esglesia Catòlica en defensa dels seus privilegis.

Sempre he defensat la necessitat de mantenir una polítca de fermesa en defensa de l'aconfessionalitat de l'Estat i veig amb decepció com l'esquerra continua alimentant aquesta institució reaccionària amb els diners de tots els ciutadans i les ciutadanes.

No és cert, i així ho haig de dir, que l'acord recent entre el Govern i l'Església hagi servit per al seu autofinançament. Ans el contrari, tal i com diu el reportatge “ha posat de manifest la poderosa capacitat de l'Església per a condicionar l'acció de l'Estat” i “ratifica el paper privilegiat” de la institució religiosa, a la qual només la II República es va atrevir a plantar cara”.Com a lliurepensador i demòcrata no puc mantenir el silenci davant una decissió política que en absolut comparteixo.

Com a socialista haig de fer aquesta crítica al Govern i al President que em representen, perquè per sobre de qualsevol adscripció política concreta, com a ciutadà tinc el dret i l'obligació de pensar per mi mateix i aplaudir les decissions polítiques adoptades quan considero que són encertades i d'expressar la meva disconformitat quan les consideri un greu error.

I així ho faig i així ho seguiré fent.

La laïcitat de l'Estat ha de fonamentar-se en el respecte escrupulós a la llibertat de consciència i de culte per a totes les persones i confessions, però sempre des de la més absoluta neutralitat per part dels poders públics envers a cadascuna d'elles.

Al nostre Govern li cal ser més exigent i més valent en la defensa de la Laïcitat de l'Estat i la via adoptada, generadora de frustracions, d'injustícies i de greuges comparatius, no va per bon camí.

La fermesa en les polítiques laïcistes és un tema fonamental per la salut del sistema democràtic, i tot el que tendeixi a desvirtuar-les, és un factor més del que la qualitat i la salut de la nostra democràcia en són les víctimes principals.