La llei de la memòria declara il.legítims els judicis franquistes

La justícia de Franco va ser de tot menys justa i per primer cop a Espanya una llei ho reconeixerà.

El projecte sobre la memòria històrica condemnarà el règim del dictador i declararà la "il.legitimitat" dels seus tribunals i totes les sentències dictades per motius polítics i ideològics. IU-ICV ha aconseguit arrencar-li al Govern un compromís que obre la porta a la possibilitat que aquells judicis es declarin nuls en el futur.

L'acord del PSOE amb la coalició que dirigeix Llamazares suposa el desbloqueig de la llei de la memòria històrica.Una altra de les novetats del projecte és que ha desaparegut el comitè de notables que havia d'estudiar cada cas per rehabilitar el bon nom de les víctimes de la guerra civil i el franquisme. En el seu lloc serà el Ministeri de Justícia el que expedirà una declaració general de reparació de l'honor a petició de les persones afectades, familiars o institucions públiques. Però aquest no suposarà automàticament el reconeixement de la responsabilitat patrimonial de l'Estat o una indemnització econòmica.

SENSE VENCEDORS NI VENÇUTS

La nova redacció elimina l'equidistància que, segons IU, patia la llei. Per aquesta formació, no era procedent parlar de bàndols després de la guerra civil, perquè llavors només hi va haver vencedors i vençuts. Ja no existeixen aquesta mena de referències en el nou text, sinó que es parla dels drets de "tots els ciutadans".

L'article 3 especifica clarament que els tribunals que es van crear per perseguir tots els opositors del règim de Franco passen a ser "il.legítims" i "contraris a dret". I, per tant, també totes les condemnes i sentències que van dictar.

Els tres artífexs de l'acord parlamentari --Diego López Garrido, Llamazares i Joan Herrera-- van insistir en la importància d'aquesta expressió. Llamazares va admetre que no suposa la consecució dels seus objectius al cent per cent però que és "el màxim que es podia dir" i que suposa un salt "de la impunitat cap a la memòria i la justícia"."

CONTRARIS A DRET

"Perquè no en quedi cap dubte, s'esmenten els tribunals més temibles: el de repressió contra la maçoneria i el comunisme, els de la Junta de Defensa Nacional i el d'ordre públic (TOP).

I es diu que mereixen la qualificació d'il.legítims tots els consells de guerra.Joan Herrera (ICV) va destacar que es declari com a objectiu de la llei el "foment dels valors i principis democràtics". Per a això s'haurà de facilitar el "coneixement" del que va passar a la guerra civil i la dictadura. Amb el mateix objectiu, s'obliga a preservar els documents sobre aquell període dipositats en arxius públics.

Per acabar, Llamazares va subratllar la importància que el projecte de llei ja no censuri el nom de les persones implicades en la persecució. Amb aquesta novetat "la llei ha deixat de ser de punt final", com denunciaven diverses associacions, entre elles Amnistia Internacional.L'acord no és global.

Falten serrells com ara què s'ha de fer amb el Valle de los Caídos i definir les polítiques sobre arxius i fosses. López Garrido va insistir que s'hi poden sumar tots els grups, fins i tot el PP, que s'hi oposa frontalment i augura l'"enterrament" de la transició i el final de la reconciliació entre els espanyols.