29.10.06

Què ha passat a Suècia?

Aquest interessant article publicat pel professor Vicenç Navarro a Nou Cicle m'ha portat a fer-me dues reflexions que van més enllà de la victòria de la coalició de partits de dreta.
La primera és que l'obra de la socialdemocràcia al llarg dels seus 65 anys al capdavant del govern de Suècia, ha impregnat de manera irreversible la política sueca, de tal manera que ni la dreta gosa ja qüestionar-se amb fal·làcies neoliberals l'arquitectura fiscal i de benestar que ha construït la socialdemocràcia.
La segona, és l'extraordinari toc d'atenció que els electors han donat als socialdemòcrates, que en especialment durant els dotze anys de govern del primer ministre Göran Person, ha anat desdibuixant tant el seu missatge com la seva cultura i ètica polítiques, allunyant el Partit Socialdemòcrata del seu electorat tradicional.
Els socialdemòcrates suecs hauran de fer una seriosa reflexió sobre les causes de la seva derrota i trobar una nova via que els retorni el lideratge polític que el SAP va mantenir durant 65 anys de la història de Suècia.
En aquest moment de desconcert, potser els socialdemòcrats suecs farien bé de buscar la resposta en el llegat polític d'Olof Palme, personalitat injustament oblidada per l'actual direcció política del Partit Socialdemòcrata, i a abandonar receptes ideològiques de contorns desdibuixats i asèptics, per retrobar-se de nou amb els seus orígens i la seva tradició política, i molt especialment amb aquella radicalitat optimista i aquell inconformisme militant d'Olof Palme, que el portaren a afirmar que “mai no s’ha d’abandonar la utopia, doncs la confrontació entre les idees i la realitat, a més de ser el gran dilema del socialisme democràtic, n’és també la seva fascinant força motriu”.

No hay comentarios: