Escric aquestes línies a una setmana de les eleccions al Parlament de Catalunya, que es van saldar amb la victòria de CIU i la debacle més estrepitosa del PSC.
A menys de 6 mesos de les eleccions municipals, el PSC es troba en un estat catatònic.
A menys de 6 mesos de les eleccions municipals, el PSC es troba en un estat catatònic.
És com un zombi o com un Titànic que s'enfonsa irremissiblement a una velocitat de vertígen.
I d'aquesta situació me n'alegro.
I d'aquesta situació me n'alegro.
I me n'alegro per una puira qüestió de salut democràtica i d'esperança en la regeneració de la socialdemocràcia a Catalunya, la qual, ara, en aquests moments i en aquesta conjuntura, està ferida de mort, fruit de la perversió del model de partit i de la incompetència (analfabetisme funcional) de la polítca dels apparatchiks que van "ocupar" el partit després del Putsch (volia dir Congrés...) de Sitges el 1994.
Amb la renuncia de Montilla a encapçalar la seva candidatura al proper Congrés del Partit i a assumir l'acta de diputat al Parlament, es visualitza l'acta de defunció de les pràctiques de partit estalinista que aquest illetrat (i reencarnació de Beria, al que fins i tot s'hi assembla físicament) i els seus seqüaços de la crosta del Baix Llobregat van imposar al partit arran del Putsch de Sitges on els estalinistes prenen el control del partit i instauren la màxima del "no pensis, no opinis, vota sempre el que et sigui la direcció i sobretot, aplaudeix, sempre aplaudeix".
Cert és que el model Beria (vull dir Montilla) ha proporcionat al PSC (altrament conegut com Patronat Social de Col•locacions) les més grans quotes de poder que mai ha tingut un partit a Catalunya (Generalitat, Ajuntaments, Diputacions, Diputats al Congrés...), però ho ha fet a costes de matar la democràcia interna, decapitar la legítima discrepància i d'assassinar el pensament socialdemòcrata, ad majorem gloriam del tacticisme, l'amiguisme i de patrimonialitzar en benefici propi l'interés públic.
I és clar, després d'aquestra esperpèntica, sino tràgica, experiència del Tripartit, els resultats (i és que el poble, camarades estalinistes de la direcció del PSC, no és imbècil), ha estat el d'obrir les portes del govern a la dreta per les properes 3 legislatures com a mínim. Molt bé, nois, sou una colla d'inútils!!!
Sí, apparatchiks del PSC, amb la vostra política heu matat la Socialdemocràcia a Catalunya (com ho ha fet Zapatero a Espanya) i el càstic electoral que heu sofert a les eleccions catalanes s'ha de repetir, corregit i augmentat, en les properes eleccions municipals.
Es imprescindible, per una qüestió de salut democràtica, que el PSC perdi Ajuntaments clau i les Diputacions perquè entri en una travessia del desert que el faci reflexionar i canviar.
I quan parlo de canvi no m'estic referint a la successió natural i programada dels mediocres apparatchiks, per unes noves generacions de nous apparatchiks, que ja ens coneixem.
Els cadells que vosaltres promoveu com a banderes del canvi no són sino titelles mogudes pels assassins de la socialdemocràcia a Catalunya, que sempre diran amen a la veu del seu amo. Aquests noiets i noietes, també han d'anar al contenidor de la brossa.
Del que estic parlant és d'una paraula que cal que s'obri pas entre el magma de moviments interns del partit, entre les declaracions i iniciatives de les noves (???) (velles, velles!!!) veus de "renovació" (???) que ara es deixen sentir en el PSC (els Castells, les Tures, les Gelis, els Nadals, els Maragalls...) des de l'ala dita catalanista o bé des de l'altra banda del riu, els anomenats "espanyolistes" (ah!, la fulgurant Chacon o l'ínclit Corbacho, dos cracks analfabèsties de la política).
No!!!
Cap d'aquests tenen ja força moral per encapçalar res i el millor que poden fer és anar-se'n a casa amb la cua entre cames i demanant perdó als milers de socialdemòcrates d'aquest país als quals heu fallat i heu traït.
I quina és aquesta paraula màgica?
REFUNDACIÓ!!!!
I com la propia paraula indica, refundar vol dir, i agafo el Diccionario de la Real Academia: "Volver a fundar algo. Revisar la marcha de una entidad o institución, para hacerla volver a sus principios originales o para adaptar estos a los nuevos tiempos".
Cal refundar el PSC sobre bases noves.
Amb la renuncia de Montilla a encapçalar la seva candidatura al proper Congrés del Partit i a assumir l'acta de diputat al Parlament, es visualitza l'acta de defunció de les pràctiques de partit estalinista que aquest illetrat (i reencarnació de Beria, al que fins i tot s'hi assembla físicament) i els seus seqüaços de la crosta del Baix Llobregat van imposar al partit arran del Putsch de Sitges on els estalinistes prenen el control del partit i instauren la màxima del "no pensis, no opinis, vota sempre el que et sigui la direcció i sobretot, aplaudeix, sempre aplaudeix".
Cert és que el model Beria (vull dir Montilla) ha proporcionat al PSC (altrament conegut com Patronat Social de Col•locacions) les més grans quotes de poder que mai ha tingut un partit a Catalunya (Generalitat, Ajuntaments, Diputacions, Diputats al Congrés...), però ho ha fet a costes de matar la democràcia interna, decapitar la legítima discrepància i d'assassinar el pensament socialdemòcrata, ad majorem gloriam del tacticisme, l'amiguisme i de patrimonialitzar en benefici propi l'interés públic.
I és clar, després d'aquestra esperpèntica, sino tràgica, experiència del Tripartit, els resultats (i és que el poble, camarades estalinistes de la direcció del PSC, no és imbècil), ha estat el d'obrir les portes del govern a la dreta per les properes 3 legislatures com a mínim. Molt bé, nois, sou una colla d'inútils!!!
Sí, apparatchiks del PSC, amb la vostra política heu matat la Socialdemocràcia a Catalunya (com ho ha fet Zapatero a Espanya) i el càstic electoral que heu sofert a les eleccions catalanes s'ha de repetir, corregit i augmentat, en les properes eleccions municipals.
Es imprescindible, per una qüestió de salut democràtica, que el PSC perdi Ajuntaments clau i les Diputacions perquè entri en una travessia del desert que el faci reflexionar i canviar.
I quan parlo de canvi no m'estic referint a la successió natural i programada dels mediocres apparatchiks, per unes noves generacions de nous apparatchiks, que ja ens coneixem.
Els cadells que vosaltres promoveu com a banderes del canvi no són sino titelles mogudes pels assassins de la socialdemocràcia a Catalunya, que sempre diran amen a la veu del seu amo. Aquests noiets i noietes, també han d'anar al contenidor de la brossa.
Del que estic parlant és d'una paraula que cal que s'obri pas entre el magma de moviments interns del partit, entre les declaracions i iniciatives de les noves (???) (velles, velles!!!) veus de "renovació" (???) que ara es deixen sentir en el PSC (els Castells, les Tures, les Gelis, els Nadals, els Maragalls...) des de l'ala dita catalanista o bé des de l'altra banda del riu, els anomenats "espanyolistes" (ah!, la fulgurant Chacon o l'ínclit Corbacho, dos cracks analfabèsties de la política).
No!!!
Cap d'aquests tenen ja força moral per encapçalar res i el millor que poden fer és anar-se'n a casa amb la cua entre cames i demanant perdó als milers de socialdemòcrates d'aquest país als quals heu fallat i heu traït.
I quina és aquesta paraula màgica?
REFUNDACIÓ!!!!
I com la propia paraula indica, refundar vol dir, i agafo el Diccionario de la Real Academia: "Volver a fundar algo. Revisar la marcha de una entidad o institución, para hacerla volver a sus principios originales o para adaptar estos a los nuevos tiempos".
Cal refundar el PSC sobre bases noves.
Cal articular una alternativa nova que faci tornar aquest partit (o un altre, perquè potser la marca està amortitzada), als seus principis originals, els quals han estat corromputs per l'èlit dirigent fins a convertir el PSC en un partit sense ideologia que fa bona la cita del genial Groucho Marx quan deia "Estos son mis principios. Si no le gustan, tengo otros".
I per això és imprescindible una nova batacada electoral el proper mes de maig en les municipals que deixi a la crosta d'alcaldes, alcaldets, regidors i regidorets del PSC sense feina, perduts i desamparats i amb l'única perspectiva de poder trobar feina (vana esperança, atesos els seus CVs!!!) en les oficines de l'INEM.
Tenim relleu? Tenim projecte?.
No. I no el tindrem mentre tota aquesta patuleia d'apparatchiks i els seus palmeros no se'n vagin electoralment a la merda. Així de clar.
Quin futur li espera al PSC?.
Literalment se me'n fot. L'únic que em preocupa és que l'esquerra a Catalunya arribi algún dia a ser capaç d'articular un projecte polític que retrobi el fil conductor amb la Socialdemocràcia (la gran vícitima d'aquests botxins inútils, oportunistes i irresponsables), que retorni la veu i la democràcia a la militància i que sorgeixi una nova generació de dirigents polítics honestos, il•lustrats i amb principis, que siguin capaços de reconstruir un edifici que ara està en ruïnes. De fer reflotar un vaixell, que aquells desaprensius han convertit en un Titanic.
En aquest objectiu, els socialdemòcrates del PSC, no hauran d'estar sols ni tornar a practicar un cop més la perversió de l'endogàmia. Ans el contrari, hauran d'obrir-se amb humilitat a l'esquerra plural que existeix al nostre país, perquè el projecte depassa de bon tros la capacitat de liderar-lo amb una sola veu.
Si això és possible, probablement el que en surti no tindrà res a veure amb aquesta ruïna decrèpita i podrida que és ara el PSC i sinó...rememorant les paraules de Cató el Vell al Senat de Roma, "Delenda est PSC".
I recordant també les paraules de Nietzsche: "per fer el meu camí, jo necessito companys, però companys vius; no pas morts i cadàvers que hagi de portar a coll allà on vagi".
La gran llàstima de tot això, és que per l'estultícia, curtesa de mires i gasiveria d'aquests desaprensius, Catalunya s'ha quedat orfe d'un gran partit socialdemòcrata.
Maleïts sigueu!!!
I per això és imprescindible una nova batacada electoral el proper mes de maig en les municipals que deixi a la crosta d'alcaldes, alcaldets, regidors i regidorets del PSC sense feina, perduts i desamparats i amb l'única perspectiva de poder trobar feina (vana esperança, atesos els seus CVs!!!) en les oficines de l'INEM.
Tenim relleu? Tenim projecte?.
No. I no el tindrem mentre tota aquesta patuleia d'apparatchiks i els seus palmeros no se'n vagin electoralment a la merda. Així de clar.
Quin futur li espera al PSC?.
Literalment se me'n fot. L'únic que em preocupa és que l'esquerra a Catalunya arribi algún dia a ser capaç d'articular un projecte polític que retrobi el fil conductor amb la Socialdemocràcia (la gran vícitima d'aquests botxins inútils, oportunistes i irresponsables), que retorni la veu i la democràcia a la militància i que sorgeixi una nova generació de dirigents polítics honestos, il•lustrats i amb principis, que siguin capaços de reconstruir un edifici que ara està en ruïnes. De fer reflotar un vaixell, que aquells desaprensius han convertit en un Titanic.
En aquest objectiu, els socialdemòcrates del PSC, no hauran d'estar sols ni tornar a practicar un cop més la perversió de l'endogàmia. Ans el contrari, hauran d'obrir-se amb humilitat a l'esquerra plural que existeix al nostre país, perquè el projecte depassa de bon tros la capacitat de liderar-lo amb una sola veu.
Si això és possible, probablement el que en surti no tindrà res a veure amb aquesta ruïna decrèpita i podrida que és ara el PSC i sinó...rememorant les paraules de Cató el Vell al Senat de Roma, "Delenda est PSC".
I recordant també les paraules de Nietzsche: "per fer el meu camí, jo necessito companys, però companys vius; no pas morts i cadàvers que hagi de portar a coll allà on vagi".
La gran llàstima de tot això, és que per l'estultícia, curtesa de mires i gasiveria d'aquests desaprensius, Catalunya s'ha quedat orfe d'un gran partit socialdemòcrata.
Maleïts sigueu!!!
(continuarà)
(Un ex-militant del PSC que ha deixat de ser-ho perquè és socialdemòcrata)
No hay comentarios:
Publicar un comentario